El PSAN a la ciutat de Lleida / Ferran Dalmau Vilella, David Sancho Cepero
Dalmau Vilella, Ferran


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 165-171 : il. (Política-polítics) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) s'ha considerat el moment fundacional de l'esquerra independentista. L'existència del PSAN a Lleida és més aviat minsa, i només entre 1976 i 1979 comptarà amb una assemblea prou consolidada. A Ponent, la militància independentista es trobava a les comarques, més que a la capital, i en gran part alineada amb les tesis del Front Nacional de Catalunya (FNC), organització creada a París l'any 1940. Els anys 60 seran, però, uns anys convulsos políticament parlant i això farà que una nova generació de militants -que no ha viscut la guerra civil- s'incorpori a la política. El FNC patirà una escissió per l'esquerra que portarà a l'aparició del PSAN, que es mourà en les coordenades "independència, socialisme, Països Catalans".

L'Herència del PSAN : les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual / Roger Buch
Buch i Ros, Roger


Barcelona : Base, 2012
131 p. ; 24 cm (Base històrica, 82) 
Bibliografia.
ISBN 9788415267461

A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Països Catalans i que va ser el referent de l'independentisme català durant tota una dècada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut més tard. A través del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitació política i que ha esdevingut un dels partits més emblemàtics de la tortuosa història de d'independentisme català. Un partit que, si bé no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generació de militants. Però, per què no es va poder consolidar el PSAN? Què resta avui d'aquella "Independència, Socialisme i Països Catalans" que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels èxits i els fracassos del PSAN i l'evolució política posterior dels militants i dirigents.

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968-1980): evolució política i anàlisi interna d'un partit revolucionari en el pas de la clandestinitat a un sistema democràtic / Roger Buch i Ros ; direcció: Isidre Molas i Batllori
Buch i Ros, Roger


Dirigida per: Molas i Batllori, Isidre. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Departament de Ciència Política i Dret Públic, 2010
326 p. ; 30 cm
Bibliografia.

Entrevista a Gonçal Castelló / Gerard Gort
Gort Oliver, Gerard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Setena època, núm. 4 (3r. trimestre 2002), p. 35-37 : il.
Número monogràfic dedicat a: Països Catalans i globalització.

L'Independentisme des del final del franquisme fins a la transició: el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) / Roger Buch
Buch i Ros, Roger


En: 119048 Primer Congrés d'Història de l'Independentisme Català. Reus : Edicions del Centre de Lectura, 2007. p. 179-190

L'Independentisme català durant la dècada de 1960: alliberament nacional i socialisme / Fermí Rubiralta i Casas
Rubiralta i Casas, Fermí


En: 119048 Primer Congrés d'Història de l'Independentisme Català. Reus : Edicions del Centre de Lectura, 2007. p. 161-177

L'Assemblea de Catalunya: la lluita antifranquista a Osona / Robert Bernad, Josep Burgaya, Jordi Figuerola
Bernad Ricart, Robert


Vic : Eumo, 1999
394 p. : il. ; 25 cm (L'entorn, 37) 
Amb el suport de l'Ajuntament de Vic i del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bibliografia. Fonts i notes.
ISBN 84-7602-250-6

Llibre sobre l'Assemblea de Catalunya a la comarca d'Osona, entre 1969 i 1977, que vol demostrar de quina manera el col·lectiu social fou protagonista de la història i agent dels canvis amb l'objectiu de construir un futur ben diferent de la realitat d'aleshores. S'allunya de les anàlisis que pretenen fer creure que la transició del franquisme a la democràcia va ser una complexa operació protagonitzada per personalitats polítiques. Es valora la incidència de l'Assemblea en els principals municipis de la comarca, assaja de fer una caracterització de l'oposició al franquisme a Osona, la qual es va distingir per la defensa dels drets nacionals i de la llengua per damunt d'altres objectius polítics i socials.